Vols que et digui la veritat, et vaig dir una mentida. Per què ens costa tant dir la veritat?
Volem tenir les coses clares o només fer-ho veure? Potser el que volem és no tenir-les clares. Fugim?
Que és tenir les coses clares? Planejar-les? No és millor gaudir de les coses quan venen i enyorar-les quan estan lluny?
Amb el ritme que tenim, o vivim el present, o ja no el vivim.
Perspectiva de present, amb experiència del passat i un futur immediat d'unes dues setmanes vista. A, i els somnis d'un futur incert.
Qui vol dir que té les coses clares? Qui les té? Jo no. Què és tenir les coses clares? És més, no vull viure amb prejudicis, vull reaccionar davant les oportunitats que em brindi el dia a dia.
Potser si que a vegades sabem quin és el camí pel qual volem seguir en el present, però el que no hem de fer mai, és no voler veure, com n'és d'únic aquest nou camí.
Ens deixem condicionar massa per la quadricula social? O deixem que la vida flueixi i ens guiem per les sincronies de la vida? Són potser, motors de vida? És idíl·lic viure així, oi? No és igualment paradigmàtic tirar endavant sistemes socials i monetaris igualment perillosos?
Són les senyals de la vida... potser, un mirall de nosaltres mateixos? Ens fixem doncs, en el que ens volem fixar? És potser una manera de conèixer el que volem?
Potser hauríem de creure més en les passions i en deixar-nos endur... potser no hauríem de tenir tanta por al sistema... potser hauríem de viure més feliços.
Moltes vegades ho intentem... d'altres fracassem.... la majoria, quan se’ns ofereix l'oportunitat.... ens hi tirem de caps sense viure’n el camí.
Realment ens escoltem prou per saber que és el que volem? Som capaços de triar un camí i disfrutar-lo amb plenitud sense entrebancs ni interferències? Crec que molts pensen que si indiscriminadament.... jo penso que no és fàcil.
Per què a vegades no entenem quelcom que passa dins nostre? Per què tantes vegades decidim sense escoltar-nos? Per què ens enganyem i ens volem emmotllar tan, enlloc de potenciar-nos i adquirir un seguretat ben fonamentada en l'interior de cadascú? Per què tenim por? Per què som éssers rutinaris? Per què busquem la seguretat en la repetició? Per què no ens cultivem?
Per què tenim por de gaudir de les coses que nosaltres considerem importants... i ens deixem endur pels ritmes socials?
No hauríem de creure més en la màgia? Ens tallem les ales abans d'aprendre a volar.
Si podem creure en nosaltres, podrem creure en qualsevol cosa, i podrem fer que la gent també hi cregui. Vivim en una societat superficial, on les coses son efímers i sense massa importància... i és el que nosaltres hem creat. Però també és el que nosaltres tenim capacitat de canviar
Qui té les coses clares?
